És fonamental per molts esports, en esports individuals com els 100 metres llisos d'atletisme o els 25 metres lliures de natació el temps de reacció l'anomenarem simple, ja que coneixerem que l'estímul al que haurem de reaccionar serà un xiulet concret.
En esports d'equip, com el futbol o el voleibol el temps de reacció l'anomenarem discriminatori, no sabem quin estímul apareixerà ja que no podrem predir abans de que el contrari executi el moviment si el davanter de futbol la passarà o xutarà, o si el de voleibol realitzarà un toc més o rematarà, cada estímul exigirà una resposta diferent.
Independentment de la naturalesa de l'estímul i l'esport en que ens trobem les fases que seguirà la recepció i resposta de l'estímul seran les mateixes. La primera fase o T1 serà el temps que trigarà el receptor sensorial (orelles, ulls, nas, pell...) en captar l'estímul, depenent de factors com la nostra concentració aquest temps reduirà. Un porter de futbol haurà d'entrenar la seva concentració en la pilota, perquè durant un corner o falta, per exemple, pugui concentrar-se en aquesta focalitzant la seva visió en els moviments de la pilota i no en tots els moviments de jugadors que tingui al davant, d'aquesta manera en el moment en que aquesta es dirigeixi a porteria el temps de reacció serà menor.
La segona fase o T2 serà la transmissió de l'estímul per les vies nervioses arribant al Sistema Nerviós Central, es tractarà d'una velocitat de conducció constant a través dels nervis sensorials i predeterminada per genètica, per tant no ho podrem entrenar.
La tercera fase o T3 constarà d'una elaboració de resposta motriu, es a dir, la nostra memòria escollirà la resposta motriu més convenient a realitzar entre les que tingui emmagatzemades. Automatitzant moviments propis d'un gest tècnic, reduirem aquest temps. Automatitzant les passes laterals que realitzem en el bàdminton per colpejar el volant dirigint-nos a dreta o esquerra, aconseguirem que el temps que trigarem en reaccionar i moure'ns cap a la posició adequada es redueixi, arribant així amb millors condicions per colpejar el volant.
La quarta fase o T4 serà el temps que triga a arribar l'estímul a la placa motriu des de la via motora, un altre factor que no podrem entrenar.
Aquestes quatre fases sumaran un temps determinat que anomenarem temps de reacció premotriu, serà aproximadament un 80% del temps de reacció total, ja que haurem de tindre en compte un últim interval de temps, el temps de reacció motriu. Aquest, serà l'interval entre la primera modificació del potencial (corresponent al temps de reacció premotriu total) i la resposta motriu que realitzarem fruit d'una contracció muscular, amb la suma d'aquest temps completarem el temps de reacció total des de que percebem l'estímul fins que realitzem un gest en resposta a aquest.
Sempre que entrenem la nostra velocitat de reacció haurem de fer-ho quan el sistema nerviós no estigui fatigat, es a dir, després de l'escalfament. Serà important aprendre la tècnica per automatitzar moviments, partint d'exercicis senzills el nostre sistema començarà a millorar els temps de reacció, passarem a aplicar condicions variables a mesura que automatitzem moviments i millorem la tècnica. Per últim, s'ha de tenir en compte realitzar treballs de menys de 10 repeticions, amb esforços de curta durada fins a 2" i descans actius de 2 a 3 minuts per poder dur a terme un treball a màxima intensitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario